Interval fix o aleatori
Tria un interval fix d’1 minut a 2 hores, o deixa que arribi en un moment imprevisible entre un mínim i un màxim. L’atzar evita que la ment s’anticipi al so.
Torna al present
Revenir és un recordatori d’atenció plena per a Android. Sona de tant en tant perquè tornis al moment en què ets.
Gratuïta, sense compte i sense connexió a internet.
Descarrega-la gratis a Google Play (s’obre en una altra finestra)
Mira com funciona
Molt aviat també a l’App Store, per a iPhone i iPad.
- Gratuïta per sempre
- L’app no recull res
- Sense anuncis
- Sense compte ni registre
- Funciona sense connexió
El nom
Què vol dir Revenir
Revenir és una paraula francesa que vol dir tornar, retornar, venir de nou. No és arriver, arribar a un lloc nou: és tornar a un on ja has estat.
El nom descriu el que fa l’app. L’atenció se’n va sola desenes de vegades al dia, i això no és cap defecte: és el normal. El que es practica no és mantenir-la, sinó recuperar-la. Per això el nom és en infinitiu i no porta número: no és «torna una vegada», és tornar cada vegada, sense portar-ne el compte.
Cap app pot sostenir la teva atenció per tu. El que fa Revenir és avisar-te, perquè triïs de nou on la poses.
Sense sessions ni ratxes.
Què fa
Un recordatori de mindfulness, no una app que et reclama
La majoria d’apps de meditació volen que hi passis temps a dins. Revenir està pensada al revés: es configura en dos minuts i després no cal tornar-la a obrir. L’avís arriba sol.
El so que vulguis
Qualsevol fitxer d’àudio del teu mòbil pot ser l’avís: la campana del teu centre, o el bol que tens a casa. I si prefereixes no complicar-t’ho, vénen diversos sons inclosos.
Hores de silenci
Fixa una franja en què no ha de sonar —de les 20:00 a les 9:00, per exemple— i l’app ni tan sols desperta el mòbil durant aquella estona.
Pausa quan la necessitis
Una reunió, un cinema, un vol. Atura els recordatoris d’1 a 24 hores i es reprenen sols. També pot callar quan el mòbil està en silenci o en mode avió.
Puntual de debò
El mode alarma fa servir les alarmes exactes d’Android, o sigui que el recordatori arriba al minut encara que la pantalla porti hores apagada. I es torna a programar sol si reinicies el mòbil.
Colors i fons
Paletes de colors serens, degradats suaus o una foto teva de fons.
Com funciona
Tres passos i ja està
-
Tria el so
Escolta els bols inclosos i queda’t amb el que et vagi bé. O porta’n un de teu.
-
Decideix cada quant
Cada 30 minuts, per començar. Després ajusta-ho: cada 15 si en vols més, cada 2 hores si en tens prou amb una àncora.
-
Activa-la i fes la teva vida
L’app es tanca i l’avís arriba sol. Si vols, la barra de notificacions t’ensenya a quina hora sona el pròxim.
Novetats
T’ho podem fer saber, si vols
Només quan hi hagi alguna cosa a explicar: la versió per a iPhone, sons nous, canvis que t’afectin. Ni butlletins setmanals ni recordatoris perquè tornis a l’app: seria el contrari del que fa Revenir.
Presència
Per a què serveix un avís repartit pel dia
Bona part del dia passa en automàtic: condueixes tot un trajecte i no recordes ni un semàfor, menges mirant una pantalla i no sabries dir quin gust tenia, mantens una conversa mentre per dins n’assages una altra. No falla la memòria: l’atenció era en un altre lloc.
Estar present no és concentrar-se més fort ni fer cara de calma: és adonar-te del que estàs fent i que ets tu qui ho fa. Es reconeix de seguida quan passa, i dura poc.
Aquí hi ha el problema pràctic: la presència no se sosté per decisió. Proposar-se estar present tot el dia funciona uns segons, i quan se’n va ni te n’adones, perquè per adonar-te’n hauries d’estar present.
Per això no se sosté: es recupera. I per recuperar-la cal un avís que vingui de fora, que no surti del que estaves fent i que arribi quan no t’ho esperes. Això és el que fa aquesta app.
Seure vint minuts al matí està molt bé, però deixa vint-i-tres hores i mitja sense cobrir. Un recordatori d’atenció plena repartit pel dia omple aquest buit. Serveix per fer pauses conscients a la feina, per tallar la rumiació abans que es converteixi en ansietat, per recordar de respirar i afluixar les espatlles en teletreball, per marcar blocs d’estudi o com a temporitzador de meditació per intervals. No hi ha una manera correcta d’usar-la.
Sona quan no t’ho esperes.
Tradicions
En quines pràctiques encaixa
Revenir no ensenya res: no hi ha cursos, ni mestres, ni cap mètode a seguir. Només avisa de tant en tant, i el que facis amb aquell instant és cosa teva.
Encaixa en pràctiques molt diferents perquè el que fa és més simple que totes elles: un so que no demana res, que arriba quan no t’ho esperes i que interromp l’automatisme el temps just per adonar-te d’on eres. El que segueix no és una llista de funcions, sinó un reconeixement a qui fa segles que fa servir aquest mateix recurs. Comencem per la pràctica que va donar origen a l’app.
El Quart Camí i l’exercici de l’stop de Gurdjieff
D’aquí va sortir aquesta app. La idea original era poder fer sol l’exercici de l’stop. En el treball de Gurdjieff algú donava la veu d’«alto!» en un moment qualsevol i tothom es quedava immòbil tal com estava, i des d’aquella posició s’observaven. L’important no era la quietud, sinó que l’ordre venia de fora i no es podia preveure: et trobava exactament tal com eres un segon abans.
Sense grup no hi ha qui doni la veu. Un so al mòbil no és el mateix, però conserva l’essencial: arriba quan no t’ho esperes i no dona temps a preparar-se.
Un cop fet, deixar-lo només per a això era desaprofitar-lo. Un avís que interromp, que no es pot anticipar i que no demana res serveix igual en qualsevol pràctica que treballi la presència. D’aquí la resta d’aquesta pàgina.
Gurdjieff partia d’un diagnòstic: l’home viu adormit. Creu que decideix i que actua, i en realitat tot li passa. A Fragments d’un ensenyament desconegut, Ouspensky explica com va intentar recordar-se a si mateix caminant per Sant Petersburg i va comprovar que podia passar hores, i dies sencers, sense un sol instant de record de si. No és que no ho intentés: és que s’oblidava que ho estava intentant.
D’aquí ve la imatge del despertador. Gurdjieff deia que a un home adormit se’l pot despertar amb un despertador, però que s’hi acostuma massa de pressa i deixa de sentir-lo: en calen uns quants, i no han de sonar sempre igual. És per això que Revenir permet triar un interval aleatori: un avís cada mitja hora en punt es torna previsible en pocs dies, i un que pot arribar en qualsevol moment entre vint minuts i una hora, no.
Convé aclarir què no fa la campana. El record de si no és pensar en un mateix ni fer inventari del que un sent: és aquella atenció dividida que Gurdjieff descrivia com una fletxa de dues puntes, una cap al que estàs fent i l’altra cap a qui ho fa, alhora. Cap so no provoca això. La campana només marca el moment; el que vingui després depèn de tu.
Hi ha un segon ús, més senzill i probablement més útil al principi: l’observació de si. Quan soni, abans de corregir res, fixa’t on eres, quina postura tenies i què estaves rumiant. Sense jutjar-ho. La major part del treball comença aquí.
El nostre agraïment infinit als grups de Gurdjieff que avui continuen mantenint viu l’ensenyament del Mestre.
Mindfulness i vipassana: la campana de l’atenció plena
La campana de l’atenció plena és exactament això. A Plum Village, la comunitat que va fundar Thich Nhat Hanh, sonava diverses vegades al dia: en sentir-la, tothom aturava el que estigués fent, respirava tres vegades i continuava. Amb el temps van tractar igual el timbre del telèfon: ningú no el despenjava abans del tercer to, i aquells dos tons eren per respirar.
La paraula ho diu: sati, el terme pali que traduïm per «atenció plena», ve d’una arrel que significa memòria i es traduiria millor per recordar. No és concentrar-se més fort, sinó adonar-se —després de vint minuts de pilot automàtic— que ets aquí i que això està passant ara.
En un retir de vipassana el dia sencer se sosté amb campanes, que assenyalen la seguda, el menjar, la caminada i el silenci. És una de les raons per les quals allà resulta més fàcil. En tornar a casa aquella estructura desapareix i la pràctica es queda sense on recolzar-se. Aquest és el buit que omple Revenir: no substitueix la seguda del matí, l’acompanya durant les altres vint-i-tres hores.
El zen i la campana del zendo
Un zendo funciona amb so, no amb rellotges. L’han, la fusta, es colpeja abans del zazen; una campana obre i tanca la seguda, i una altra marca el kinhin, la meditació caminant. Allà ningú no mira l’hora: l’escolta.
Fora del zendo no hi ha res d’això. Dogen va dedicar un text sencer a les instruccions per al cuiner del monestir, el tenzo, perquè insistia que la pràctica no està separada de rentar l’arròs ni de fregar un bol: la seguda i la vida corrent són el mateix lloc. Sostenir això en un dia de feina i pantalles costa més que seure quaranta minuts.
Un recordatori repartit pel dia és un suport modest per a això, i encaixa amb la desconfiança del zen cap al que es torna rutina: la campana no premia, no felicita i no porta el compte dels teus dies seguits. Sona i calla.
El dhikr sufí i les campanes dels monestirs
En el sufisme, dhikr vol dir record o menció: la pràctica de no oblidar, sostinguda per la repetició fins que es queda aquí mentre un camina, menja o treballa. La paraula torna a ser la mateixa que en el budisme i en el Quart Camí, i no és casualitat: el que es perd no és la informació, és la presència.
Als monestirs cristians el dia feia segles que estava partit a cops de campana —matines, laudes, vespres, completes— per un motiu gairebé idèntic: impedir que passessin hores senceres sense que ningú alcés el cap. L’Àngelus sonava al migdia perquè qui fos al camp s’aturés un moment, i el germà Llorenç de la Resurrecció va escriure un llibre breu sobre practicar la presència de Déu mentre fregava els atuells del convent.
Les teologies no poden ser més diferents i el mecanisme és el mateix: un so exterior perquè l’interior no es perdi. Si véns d’alguna d’aquestes tradicions et resultarà familiar; si no véns de cap, funciona igual.
Autoindagació: la pregunta de Ramana Maharshi
Ramana Maharshi va reduir tota la pràctica a una sola pregunta sostinguda: qui soc jo? No és una pregunta per respondre —respondre-la amb un nom o un ofici és la manera d’esquivar-la—, sinó per sostenir-la: girar l’atenció cap a qui està atenent i quedar-s’hi.
La dificultat pràctica és que la pregunta es dissol en minuts: un es proposa sostenir-la en llevar-se i a mig matí fa hores que no se’n recorda. Un avís en un moment imprevisible la torna sense que l’agenda decideixi quan, i això importa: si arribés sempre a les onze en punt, a les onze en punt estaries preparat.
Ioga i vida corrent
El que se sosté sobre l’estora sol caure tan bon punt sona el telèfon. La part visible del ioga —les àsanes— és la més fàcil de portar a un horari; el que costa és la resta: el pratyahara, retirar els sentits del soroll, o el svadhyaya, l’estudi d’un mateix, que no tenen hora fixa perquè el seu lloc és el dia sencer.
I hi ha qui no segueix cap tradició: qui vol tallar la rumiació abans que es converteixi en ansietat, qui passa vuit hores davant d’un portàtil i agraeix que alguna cosa li recordi afluixar les espatlles i respirar, o qui arriba a les set del vespre sense saber on se li ha anat el dia. Aquest ús compta igual. No cal pertànyer a res per voler estar present a la pròpia vida.
Revenir serveix amb qualsevol pràctica, i també sense cap. Tant és si fa trenta anys que seus cada matí o si has començat aquesta setmana, si tens mestre i grup o si vas pel teu compte.
El treball el fas tu: ningú no el pot fer al teu lloc ni accelerar-lo, i desconfia de qui te’l vengui en un pla de dotze setmanes.
El que hi aporta l’app és l’avís. Sona quan no t’ho esperes, et troba distret i marca el moment de tornar. És poc; repetit vint vegades al dia durant un any, deixa de ser-ho.
Per això és gratuïta, i ho serà sempre. Cobrar per això seria estrany.
Diverses vegades al dia, cada dia.
Fes-la teva
So, fons i frase pròpia
Sentiràs aquest so moltes vegades al dia durant molt de temps, així que val la pena triar-ne un que no cansi. Hi ha qui prefereix un bol llarg que s’apaga a poc a poc i qui prefereix un cop sec i breu.
N’hi ha uns quants d’inclosos, tots dins de l’app: no es baixa res i no sona res en línia. Van pel canal d’alarma, o sigui que els sents fins i tot amb el mòbil bloquejat.
Fes servir el teu propi so
Pots fer servir qualsevol fitxer d’àudio del teu mòbil: la campana del teu centre gravada amb el mateix telèfon, el bol que tens a casa, un fragment de música o el gong d’un rellotge antic.
Importa més del que sembla: si ja associes un so concret a la teva pràctica, aquella associació fa sola una part de la feina.
Android et mostra el seu propi selector de fitxers i només ens dona accés al fitxer que hi tries. Ni tan sols demanem el permís d’emmagatzematge general.
Fons de pantalla i paletes de colors
La pantalla principal pot dur una foto teva: el teu lloc de pràctica, un paisatge o la muntanya on vas ser l’estiu passat. S’ajusta sola i es queda darrere dels controls.
Si prefereixes una cosa més neutra hi ha diversos degradats inclosos, i també la pots deixar sense fons.
I hi ha diverses paletes de colors serenes. El to d’aquest web és una d’elles, per si te’l vols endur al mòbil.
La teva frase sota el logotip
Sota el logotip hi pots posar una frase curta teva: la que et repeteixis o la pregunta amb què estiguis treballant. Apareix cada vegada que obres l’app, i si la deixes buida no es mostra res.
Notes, només al teu mòbil
Hi ha un accés a les Notes a la pantalla principal: un full en blanc i res més, sense llistes, etiquetes, dates ni recompte de paraules. Per apuntar el que vulguis quan soni l’avís: on eres, què has observat o una frase que has llegit.
Es desen al seu propi fitxer, dins del mòbil. L’app no té manera de treure-les d’allà: no demana permís d’internet.
També et pots apuntar a les novetats i t’avisarem de la versió per a iPhone i del que vagi arribant.
Res de tot això no surt del teu mòbil. La foto que hi poses es queda on és, el so també, les notes també, i tot plegat desapareix si desinstal·les l’app.
Ni compte, ni dades, ni internet.
El nostre compromís
L’app no recull dades ni es connecta a internet
Això no és una promesa que depengui de la nostra bona fe: ho impedeix la mateixa app, per com està feta. Ho pots comprovar a l’apartat de permisos de la fitxa de Google Play.
- L’app no té permís d’internet. Android no l’hi dona perquè no el demana mai. Sense aquest permís, és tècnicament incapaç d’enviar res a cap servidor: ni al nostre ni al de ningú.
- Ni un permís més del que cal. Notificacions, alarmes exactes, tornar-se a programar després d’un reinici i despertar la pantalla just quan sona. Ni càmera, ni micròfon, ni contactes, ni ubicació, ni accés a l’emmagatzematge, tret que hi posis un so o un fons teus.
- La configuració es queda al teu mòbil. El so, els intervals i les hores de silenci es desen en preferències locals i s’esborren quan desinstal·les l’app. Sense compte, sense còpia al núvol, sense cap identificador.
- Aquest web no fa servir galetes. Ni analítica, ni píxels, ni tipografies de fora, ni un sol script de tercers. Per això no hi ha cap avís de galetes: no hi ha res a què consentir.
- La llista de novetats és l’única cosa que recollim, i només si t’hi apuntes. El teu correu, i el teu nom si el vols donar. Es guarda al nostre servidor, sense cap plataforma externa pel mig i sense galetes. No el compartim amb ningú, no el fem servir per a res més i pots demanar que l’esborrem quan vulguis.
- Gratuïta i sense anuncis, sempre. Sense versió prèmium, sense subscripció, sense funcions bloquejades. Volem ajudar la gent que vol meditar i estar present; el model de negoci s’acaba aquí.
Llegeix la política de privacitat sencera (s’obre en una altra finestra)
Preguntes
Preguntes freqüents
Revenir és gratuïta?
Sí, i ho serà sempre. No hi ha cap versió de pagament, cap subscripció, cap funció bloquejada ni cap anunci. Volem ajudar la gent que vol meditar i estar present, i això no hauria de costar diners.
Recull alguna dada personal?
L’app, cap ni una. Ni tan sols demana el permís d’internet a Android, o sigui que és tècnicament incapaç d’enviar res enlloc: la configuració i les notes es queden al mòbil i desapareixen quan la desinstal·les. L’única cosa que recollim és l’adreça de correu de qui s’apunta a les novetats. Apuntar-s’hi és voluntari, es demana amb una casella a part i es pot desfer quan vulguis.
Quins permisos necessita l’app?
Només els que calen perquè un recordatori soni a l’hora: notificacions, alarmes exactes, tornar-se a programar després d’un reinici i despertar la pantalla just quan sona. Ni càmera, ni micròfon, ni contactes, ni ubicació, ni internet.
Funciona sense connexió?
Sí. Tot passa al mòbil: els sons van dins de l’app i els recordatoris els programa el mateix Android. Pots tenir el mòbil en mode avió i continua sonant.
Cada quant pot sonar?
Pots triar un interval fix, d’1 minut a 2 hores, o un interval aleatori entre un mínim i un màxim. L’aleatori evita que la ment anticipi el so, i això és justament el sentit de la pràctica.
Puc fer que no soni de nit o en una reunió?
Sí. Les hores de silenci apaguen una franja sencera del dia —de les 20:00 a les 9:00, per exemple— i el botó de pausa atura els recordatoris entre 1 i 24 hores. També li pots dir que calli quan el mòbil està en silenci o en mode avió.
Aquest web fa servir galetes?
No. Aquest web no posa galetes, no fa analítica, no carrega tipografies ni scripts de tercers i no demana res fora de revenir.es. Per això no hi veus mai cap avís de galetes: no hi ha res a què consentir.
Col·labora
Com col·laborar
Revenir la fa servir gent amb pràctiques molt diferents, i cadascuna detecta coses que a nosaltres se’ns escapen. Si trobes a faltar alguna cosa, si alguna cosa et molesta o si no funciona bé al teu mòbil, escriu-nos.
L’app és petita i la manté poca gent, així que un suggeriment concret pot acabar a la versió següent en qüestió de dies.
- Sons. Si tens una campana, un bol o una gravació de bona qualitat i no et fa res que la faci servir tothom, la inclourem de gust. Amb el teu nom, si vols, i sense, si ho prefereixes.
- Com la fas servir. Quin interval, a quines hores del dia, per a quina pràctica, què et va bé i què no. És el que més ens ajuda a decidir què afegim i, sobretot, què no afegim.
- Traduccions. L’app i el web són en deu idiomes, del castellà al turc. Si una frase en el teu no sona bé, o treballes en un idioma que encara no hi és i tens ganes d’ajudar, hi ha lloc.
- Errors. Sobretot si tens un Xiaomi, un Huawei, un Samsung o un Oppo: són els que maten les alarmes en segon pla amb més ganes i els més difícils de provar pel nostre compte.
- El que no se’ns hagi acudit. Molt sovint la millor idea ve d’algú que porta vint anys en una pràctica de la qual no sabem res.
Escriu a hola.quitar-esto@revenir-nospam.es. Sempre responem.
No hi ha formulari, ni fòrum, ni compte per crear. No et volem vendre res ni demanar-te que comparteixis res: només que l’app funcioni bé per a qui la fa servir.
Baixa Revenir gratis per a Android
Al teu ritme, sense compte i sense anuncis.